Avui. Esperes la
paraula futur? Avui torna a ser avui.
Dies en què els ulls
et brillen, en què les mans et suen i les coses te la suden.
Gent que et regala
part del seu temps i paraules que et fan somriure.
Sorpreses.
Dies de merda.
El món és cruel
perquè els humans ho són.
El Blanc, el Negre i
molt sovint el Gris! I Vermell, Sang i Oxigen.
El 3, el 7 i el 9.
Amistat.
Amors, desamors.
Riures i plors.
Enveja, frustració.
Siempre positivo,
nunca negativo!
Avui estic enfadada
amb el món.
Avui tinc tot el dret
a sentir-me fràgil, perquè m'estic trencant.
Però sempre ens
quedarà París… i la Música.
I de nou les ganes de
somriure, de riure, de pixar-me. El plaer de pixar quan ja no pots aguantar més
i el plaer de pixar-te de riure.
Pixar fora de test.
a) b) o c) AB CESAR!
Posar-te vermell i
les botes i del revés i a prova.
Sentir que ja no pots
més o que et vols menjar el món.
Mossegar-li els
llavis a ell que et fa perdre el cap, però no les ganes. Mossegar-lo amb
poesia, amb cançons, de nit o durant tot el dia.
Cosir-li les ferides,
cosir-te les teves. Provar de cosir-hi alguna cosa semblant a l'amor perquè vas
oblidar com estimar-te.
Ballar.
Mirar una pel·lícula,
treure't unes sabates que apreten, estrènyer-li la mà, estrènyer vincles, sense
ofegar, i estranyar quan es trenquen.
To be or not to be. Don’t
worry and be happy! Or just be water, my friend!
Patir, preocupar-se i
cagar-se, cagar-se amb tot, a sobre, cagar-la ben cagada!
Aprendre, rectificar
i tornar-la a cagar. La mateixa pedra o una de nova? Una col·lecció sencera de
pedres precioses!
I els perles i les
perles, i els Egos, els Legos i els melics, xics, tics, mics, camacurts i
ballarics!
Jugar, jugar i jugar.
De fet, a no amagar! A córrer i a saltar! Un petit pas per l'home, un gran pas
per la humanitat i també per aquell home. I menys pes i més pa. Per tothom. I
més pa pa pa pa pa pahrein...
Fer l'amor, follar,
escriure i pintar.
Esculpir-te i
resseguir-te el cos amb les mans, la imaginació i una realitat cubista que
delimita amb flors, línies de colors, un riu. I l'altre també. I ric, perquè
per pimera vegada he après a dibuixar el sentit de l'humor sense sentit.
La Famiiiiiiiiiiília.
Teleeeeéfono, whatsasaaap, mi caaaaaasa.
Això passa a les
millors... i a les pitjors... A les bones i a les dolentes.
Ja hi som. Busqueu-me
a l'infern que s'hi està més calent.
Però sóc de mar i cel
i muntanya i de tot el que em faci sentir les emocions a flor de pell, perquè
tinc la pell molt fina i la llàgrima fàcil i una nit plena de desig, de
constelacions, papallones a l'estómac i el cap ple de pardals.
Dibuixa'm un xai i
fes bogeries, que és mentida que la vida siguin dos dies! La vida és puta i
bonica! I la vull viure en pau i amb mi i amb tu, i a vegades no la vull ni
veure.
Volia anar a dormir
aviat, però se m'ha fet tard i m'aixeco d'hora.
I així passen les
hores i els dies, les enrabiades … i resulta que em faig gran, Peter Pan, però
jo segueixo sent nena i femme fatale. Sí, hi ha coses que les fem fatal!
I vet aquí un gos i
un gat i una colla d'animals que no s'estimen la vida, ni la puta ni la bonica.
I jo que gràcies, que
vosaltres, que un aniversari, que dies feliços i dies de merda.
Però sempre ens
tornarà a quedar París… i la música, l'art, la poesia, la dansa, el cinema, el
teatre... i la gent, la gent.
Si la vida són dos
dies, no ens enganyem... Un d'ells és el Gym i l'altre és el Ñam!
C'est la vie
Hoy. ¿Esperas
la palabra futuro? Hoy vuelve a ser hoy.
Días en que
los ojos te brillan, en que las manos te sudan y las cosas también.
Gente que te
regala parte de su tiempo y palabras que te hacen sonreír.
Sorpresas.
Días de
mierda.
El mundo es
cruel porque los humanos lo son.
El Blanco, el
Negro y a menudo el Gris. Y Rojo, Sangre y Oxígeno.
El 3, el 7 y
el 9.
Amistad.
Amores,
desamores.
Risas, llanto.
Envidia,
frustración.
¡Siempre
positivo, nunca negativo!
Hoy estoy
enfadada con el mundo.
Hoy tengo todo el
derecho a sentirme frágil porque me estoy rompiendo.
Pero siempre
nos quedará París… y la Música.
Y de nuevo las
ganas de sonreír, de reír, de mearme. El placer de mear cuando ya no puedes
aguantar más y el placer de mearse de risa.
Ponerse
colorado y las botas y del revés y a prueba.
Sentir que ya
no puedes más o que te quieres comer el
mundo.
Morderle los
labios a él que te hace perder la cabeza, pero no las ganas. Morderlo con
poesía, con canciones, de noche o durante todo el día.
Coserle las
heridas, coserte las tuyas. Tratar de coser alguna cosa parecida al amor porque
olvidaste como quererte.
Bailar.
Ver una
película, quitarte unos zapatos que aprietan,
estrecharle la
mano, estrechar vínculos, sin ahogar… y extrañar cuando se rompen.
To be or not
to be. ¡Don’t worry and be happy! ¡Or just be water, my friend!
Sufrir,
preocuparse y cagarse, cagarse en todo, encima, ¡cagarla bien cagada!
Aprender,
rectificar i volverla a cagar. ¿La misma piedra o una de nueva? ¡Una colección
de piedras preciosas!
Y los perlas y
las perlas y los Egos, los Legos, los ombligos, "¡xics, tics, mics, camacurts i
ballarics!"
Jugar, jugar y
jugar. ¡De hecho, a no esconderse! ¡A correr y a saltar! Un pequeño paso para
el hombre, un gran paso para la humanidad y también para ese hombre. Y menos
peso y más pan. Para todo el mundo. Y más pa pa pa pa pa pahrein…
Hacer el amor,
follar, escribir y pintar.
Esculpirte y
reseguirte el cuerpo con las manos, la imaginación y esa realidad cubista que
delimita con flores, líneas de colores, un río. Y me río, porque por primera
vez he aprendido a dibujar el sentido del humor sin sentido.
La Famiiiiiiiiiilia.
Teléeeeeefono, whatsaaaaaap, mi caaaaaaaasa.
Esto pasa en
las mejores y en las peores… A las buenas y a las malas.
Ya estamos
otra vez. Buscadme en el infierno que se está más calentito.
Pero soy de
mar, de cielo y de montaña y de todo lo que me haga sentir las emociones a flor
de piel, porque tengo la piel muy fina y la lágrima fácil y una noche llena de
deseo, de constelaciones, mariposas en el estómago y la cabeza llena de
pájaros.
Dibújame un
cordero y haz locuras, que es mentira que la vida sean dos días. ¡La vida es
puta y bonita! Y la quiero vivir en paz y conmigo y contigo y a veces no la
quiero ni ver.
Quería ir a
dormir pronto, pero se me ha hecho tarde y me levanto temprano.
Y así pasan
los días y las horas y los enfados … y resulta que me hago mayor, Peter Pan,
pero yo sigo siendo niña y femme fatale. ¡Sí, hay cosas que las hacemos fatal!
Y un perro y
un gato… y un grupo de animales que no aman la vida, ni la puta ni la bonita.
Y yo que
gracias, que vosotros, que un cumpleaños, que días felices y días de mierda.
Pero siempre
nos volverá a quedar París… y la música, el arte, la poesía, la danza, el cine,
el teatro… y la gente, la gente.
Si la vida son
dos días, no nos engañemos... ¡Uno de ellos es el Gym y el otro el Ñam!